Eh tu, bandarra! Si no domines la màgia de les competències hauràs llepat en aquest sistema cruel i desapiadat. Però no t’avergonyís de ser dèbil, sinó de seguir igual!

Us presento algunes competències imprescindibles per la vida en general però sobretot per a la vida laboral:

Responsabilitat: Obligat a respondre dels seus actes, a respondre d’una cosa.

Aprenentatge: Procés pel qual un individu, un grup o una col·lectivitat adquireixen trets o complexos culturals, tals com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta, l’ofici.

Iniciativa: Acció del qui és el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa.

Simpatia: Manera d’ésser i caràcter d’una persona que la fan atractiva o agradable als altres.

Empatia: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona. 

Cooperació: Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.

Comunicació: Interacció social establerta entre un emissor i un receptor, basada en l’intercanvi d’informacions.

Discreció: Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó només allò que convé fer ni diu sinó només allò que convé dir.

Sí molt bé…  i això com em salva a mi del temible destí de ser devorat per aquest meravellós  sistema?

La clau de l’èxit recau en la interacció dels factors, en aquet cas de les competències.

I això què vol dir? Si, per exemple, dominem la simpatia, l’empatia, la cooperació i la comunicació podem generar un bon clima de treball i establir bones relacions. I jo per què vull això? A la feina passarem 8 hores diàries, casi més que a casa, millor estar-hi a gust. Un petit consell basic i imprescindible: saluda als teus companys de feina cada dia.

D’ altre banda, dominant la comunicació, la discreció i la empatia entendem que tan important és saber dir com saber callar (comentaris irrespectuosos, ofensius, tan derivats de l’estès com de l’eufòria de les bromes). El silenci és el teu millor aliat quan estàs sulfurat.

I per últim, eines pràctiques alhora de consolidar el teu lloc de treball o que fins i tot et pot obrir noves portes són la responsabilitat, l’aprenentatge i la iniciativa. Hem d’anar mes enllà del dia a dia i estar oberts a la millora continua. Hem de saber assumir els errors i aprendre d’aquests. La culpa és una invenció judeo-cristiana, el que realment vol la gent no és trobar el culpable sinó trobar una solució.