El Charly, després de l’orientació i alguna experiència laboral de poca qualitat, ha decidit començar de nou: ha iniciat els estudis per obtenir el títol de l’ ESO i s’ha focalitzat en organitzar la seva cerca de feina per la zona de Barcelona.
Són varies les maneres de trobar feina i unes són més efectives que altres: cerca d’ofertes per pàgines generals, cerca d’ofertes a revistes, fer auto candidatures a través de pàgines web, cercar empreses a les quals vols treballar i consultar l’apartat de “Treballa amb nosaltres”, inscriure’s a una ETT, crear-se un perfil a Linkedin amb la marca personal per tal que així siguin les empreses les que contactin amb tu perquè tens un perfil atractiu, donar veus a les persones del teu voltant, utilitzar diferents xarxes socials, generar la pròpia plaça oferint algun projecte interessant a una empresa, etc..
El Charly és del Vallès oriental i per tant, coneix poc de Barcelona així que va decidir que una manera bona de conèixer la zona i cercar feina podria ser la de caminar pel barri en cerca de cartells on es demana personal i així feia totes dues coses a l’hora. És, certament, una de les maneres de fer cerca de feina tot i que és important destacar que, moltes empreses amb departament de RRHH no agafen els CV en mà. Així que es va organitzar la zona per a la qual volia anar i a través d’una sessió individual d’orientació, va poder practicar aquelles respostes o arguments que ha de donar en una entrevista de feina mitjançant una pràctica de role-playing (teatre).
El Charly va recórrer la zona amb el seu CV en mà i anava decidint a quins llocs apropar-se i a quins no depenent dels seus interessos. Apuntava a on donava el CV o a on l’informaven que la manera correcta era inscriure’s a través de la pàgina web, tot això per, posteriorment, fer un seguiment de les seves candidatures.
Aquestes són unes reflexions seves:
“El hecho de salir a la calle y hablar con tantas personas desconocidas y que todas me atendieran con una sonrisa pues me ha hecho creer en mí, subir mi autoestima así que tengo una sensación de alegría pese a que nadie me ha dado trabajo al momento, eso ya se verá pero primero hay que dar pasos. Somos personas y como todas, tenemos muchos miedos que están ahí pero la mayoría solamente están en nuestras cabezas como por ejemplo el miedo al rechazo, al qué pueden pensar de nosotros, al seguro que no soy suficiente…pero si eso lo conseguimos callar, con el acompañamiento a veces de terceras personas como la orientadora, la iniciativa de salir a la calle te hace darte cuenta de que estás vivo y que hay posibilidades y que hay que mirar adelante. La actitud en la búsqueda de empleo es muy importante. No sé si tendré respuestas o no pero lo he intentado y me siento muy orgulloso.”
